“El nostre cos és l’eina que tenim per comunicar-nos amb el món que ens envolta, en ell s’inscriu la nostra herència biològica i la nostra història personal. Independentment que ho pretenguem o no, des d’ell emetem senyals constants, llançant un missatge a la resta dels nostres congèneres, encara que aquest sigui en forma de màscara.

El cos és un element en constant metamorfosi, ja no solament pel cicle de la vida, l’envelliment, si no pels constants canvis als quals es veu sotmès, ja sigui per accidents, per imposició o per voluntat pròpia. Pràctiques com els tatuatges, perforacions, escarificacions, cirurgia estètica o canvis no permanents com el maquillatge, són depenents directes de la cultura, el context històric i el règim de domini vigent.

En aquest àmbit he volgut focalitzar el meu treball, incidir d’una manera particular en els estigmes del cos: la cicatriu.

Així doncs, inspirant-me en marques com el tatuatge i l’escarificació, he pres en l’acció de cosir, el paper de *tatuadora, remeiera o xaman encarregat de l’escarificació.”