Albert Negredo realitza treballs vinculats a malalties, síndromes, o malestars de l’ésser humà. El seu interès gira entorn a 3 posicions, la del malalt en el seu mitjà, temporal, perpetu o finit, la del metge o especialista, i la social.
Per a la present edició de AN15, presenta un pitet brodat amb el nom d’un antipsicòtic caracteritzat per la sedació i l’excés de salivació, el Leponex, ideal per a esquizofrènics que no tenen suficient amb altres fàrmacs, i esquizofrènics que amb altres fàrmacs tenen efectes extrapiramidals. El Leponex, és medicació definitiva, després d’altres pal·liatius que no esmenaven la malaltia, l’estabilitat es troba amb Leponex. No obstant això, cal alertar sobre la seva toxicitat, per a això es fa un control rutinari de sang una vegada al mes, en aquest sentit, la història del Leponex, a causa de la seva longevitat és com menys especial, en un passat, ho anaven a retirar a causa de la defunció de albins que seguien aquest tractament, però la unió de psiquiatres, va poder amb el fet, i des de llavors es comercialitza sense interrupció alguna.