artnitcampos | Portfolio Categories PINTURA
140
archive,tax-portfolio_category,term-pintura-ca,term-140,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-1.8,vertical_menu_enabled, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,wpb-js-composer js-comp-ver-4.3.5,vc_responsive

Karla con K

 

Quizás sea de loco el decir que las criaturas que dibujo es el resultado de mis viajes a través de las dimensiones de tiempo espacial, en ellos visito planetas de lejano-fuera galaxias y épocas. Aún así no encuentro otra manera de describirlo. Devolví a pintura y collage como manera de huir mi vida diaria, desde entonces era lleno con píxeles. Adivino que estos son el porqués de mi trabajo, yo siendo un diseñador gráfico y diseñador de interacción. Sí! Estimo el qué hago y parece que soy bastante bueno, me han otorgado el Laus de Oro y el Laus Aporta.
Gracias a la sobredosis tecnológica general he recuperado el cepillo, tijeras y gluestick. Disfruto del placer de saber que las cosas vienen según mi parecer por cualquier medio disponible. Aun así, un regla única doblo a, ningún ordenador.

Xiscalina Yular

 

Xiscalina Yular és llicenciada en matemàtiques i artista multidisciplinari. Des de 2006 ha realitzat nombroses exposicions tant de fotografia com de pintura en diferents països i ha dut a terme recerques sobre matemàtica i art per a diferents organitzacions. En 2012 la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona publica la seva tesi sobre art i ensenyament de la matemàtica, i en 2014 presenta un llibre de poesia. També ha col·laborat per a diferents projectes com a actriu, ballarina i model.

Juan Carlos Fort

 

“Tria la vida.

Tria una ocupació.

Tria una carrera.

Tria una família.

Tria un televisor gran que te cagues.

Tria rentadores, cotxes, equips de compact-disc i un obridor elèctric.

Tria la salut: colesterol baix i assegurances dentals.

Tria pagar hipoteques a interès fix.

Tria un pis pilot. Tria als teus amics.

Tria roba esportiva i maletes a joc.

Tria pagar a terminis uns vestits en una àmplia gamma de putos gemecs.

Tria el bricolatge, i preguntar-te qui cony ets els diumenges al matí.

Tria asseure’t en el sofà i veure *teleconcursos que esmussen la ment i exploten l’esperit, mentre plenes la teva boca de puta menjada escombraries.

Tria podrir-te de vell cagant-te i pixant-te damunt en un asil, sent una càrrega per als joves a qui has engendrat per reemplaçar-te.

Però, per què anava jo a voler fer alguna cosa així? Jo vaig triar no triar …Jo vaig triar una altra cosa.”

 

Renton- transpotting speech

Mireia Tramunt

La meva producció artística fins al moment ha estat de caràcter molt divers quant a mitjans i disciplines artístiques, intentant experimentar amb diferents temes i recursos. Em considero multidisciplinari en el sentit que no em tanco a una única forma de llenguatge artístic, però si que, observant els meus treballs, es pot veure que la pintura i la fotografia han estat els dos pilars que en major mesura, m’han anat guiant quant a la realització de projectes.

L’ús de la fotografia se’m fa imprescindible a l’hora d’explicar o expressar una idea, s’ha convertit en un mitjà que mai desenganxo de mi i al que recorro constantment. Amb prou feines tinc projectes tancats o presentats mostrant obra fotogràfica, però des de fa molt, per rutina o per afinitat, ha estat la via de treball més intensa. M’interessa sobretot la fotografia analògica i en concret la pel·lícula en blanc i negre, encara que no descarto el color depenent del projecte que es tracti.

Creo en el paisatge com un estat d’ànim, com una cicatriu interna que tots tenim. Cadascun alberga un paisatge concret dins de si mateix, un lloc que ens representa com a espai. Pretenc provocar relacions entre els cossos i espais que fotografio, construir ponts sobre ells, enllaços entre el cos i el paisatge natural.

Les Pedres, que van néixer d’una casualitat, són un dels principals focus d’interès per a mi a l’hora de dibuixar i d’experimentar amb el color. M’interessen les formes impossibles de la naturalesa i els seus elements, la complexitat de la geometria, el rocós, el *mireral, el tàctil, el compacte i alhora fràgil. Aquestes peces formen part d’una sèrie que segueix creixent i que ha anat evolucionant amb el temps, mantenint-se com al principi sobre paper i suports com a fusta o cartolina, i traslladant-ho finalment, a formats majors, mitjançant pintura mural o grans empaperats per les parets de la ciutat.

www.mireiatramunt.com

Lluent

“inframundo project”
Intento mostrar la parte más oscura de la mitología griega. Como el mito de Cronos, que devora sus hijos porque no acaben con su reinado así cómo él hizo con su padre, o el mito de Icaro, su ambición acaba en un final tragic. El que desemboca, en cualquier caso, a pagar el peaje del barquero, Caronte, que por un módico precio los atravesará hacia la vida eterna.