artnitcampos | Portfolio Categories INTERVENCIÓ URBANA

127

archive,tax-portfolio_category,term-intervencion-urbana-ca-ca,term-127,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-1.8,vertical_menu_enabled, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,wpb-js-composer js-comp-ver-4.3.5,vc_responsive

agost 10, 2015 In

Karla con K

Quizás sea de loco el decir que las criaturas que dibujo es el resultado de mis viajes a través de las dimensiones de tiempo espacial, en ellos visito planetas de lejano-fuera galaxias y épocas. Aún así no encuentro otra manera de describirlo. Devolví a pintura y collage como manera de huir mi vida diaria, desde entonces era lleno con píxeles. Adivino que estos son el porqués de mi trabajo, yo siendo un diseñador gráfico y diseñador de interacción. Sí! Estimo el qué hago y parece que soy bastante bueno, me han otorgado el Laus de Oro y el Laus Aporta.
Gracias a la sobredosis tecnológica general he recuperado el cepillo, tijeras y gluestick. Disfruto del placer de saber que las cosas vienen según mi parecer por cualquier medio disponible. Aun así, un regla única doblo a, ningún ordenador.

agost 10, 2015 In

Xiscalina Yular

Xiscalina Yular és llicenciada en matemàtiques i artista multidisciplinari. Des de 2006 ha realitzat nombroses exposicions tant de fotografia com de pintura en diferents països i ha dut a terme recerques sobre matemàtica i art per a diferents organitzacions. En 2012 la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona publica la seva tesi sobre art i ensenyament de la matemàtica, i en 2014 presenta un llibre de poesia. També ha col·laborat per a diferents projectes com a actriu, ballarina i model.

agost 6, 2015 In

Sarah Watson

——————————————————

Sarah Charlotte Watson 06/ 04/ 1989

Artista i propietària de Frida Watson (tenda de mobles vintage), d’origen canadenc i danès, nascuda i criada a Mallorca. Des de fa diversos anys està establerta al barri de Santa Catalina, Palma de Mallorca.

Pinta des que té ús de raó i sempre ha estat autodidacta. La seva inspiració li ve de totes les cultures del món, però sobretot amb l’africana i mexicana (aquesta última on viu part de la seva família), de la naturalesa en el seu estat pur i tot el que tingui a veure amb l’espai, les aures i la vibració de les coses, la repetició d’estampats i el puntillisme.

En moltes obres incorpora elements amb purpurina, centelleigs i punts, ja que sent que representa el cosmos i l’expansió de l’Univers.

Acostuma a pintar amb acrílic, pintura en spray, poscas i purpurina, a més, li agrada formar relleus en les seves obres.

Gaudeix pintant sobretot tipus de superfícies i formats, i com més grans són, millor s’expressa.

EXPOSICIONES:

IPC- International peoples college-proyecto final de curso exposición, Junio 2007.

Noodle bar(restaurante)-Exposición- Febrero 2010.

Piel de Gallina (tienda)- Exposición colectiva 7 aniversario animal glam. Julio 2010.

La parada de los monstruos(Bar)- Exposición colectiva para la nit de l´art. Septiembre 2010.

Galería Canals i Gils- Exposición colectiva. Octubre 2010.

Galería Canals i Gils- Mercadillo de navidad. Noviembre 2010.

Sa Possesió- Exposición colectiva en el evento expossesions- Diciembre 2011.

2er- (skate park Hannover) Intervención pintura sobre las rampas- Octubre 2014.

Sa Possesió- Exposición colectiva en el evento Festival cósmica- Junio 2015.

La nit de L´art Valldemossa- Julio 2015

Honky Tonk(Bar)- Exposición de fotografía colectiva- Back to the roots- Julio 2015

agost 6, 2015 In

Rod Robinson

Esta obra está inspirada con la idea de que se puede hacer con “nada”.

La idea de “nada” concierne todos los tipos de cosas, aunque en este caso se concentra en materiales de residuos, plásticos de muchos tipos, objetos que han perdido su “apelación” de tesoro o material en general que tiene “propósito de uso” solo.

Los métodos de construcción no son complejos. Habilidades de costura primitiva y la paciencia son requeridas. Y naturalmente, perseverancia. Esto un esencial dentro de todas garantías de proceso creativo.

Estoy intentando dar ejemplos de donde y como un “cambio” de la percepción ocurre en cosas de ninguna importancia a otro objeto de importancia y valor.

La importancia de la inspiración es una característica inmediata dentro del aspecto.

También me gustaría demostrar las conexiones entre consumo, residuos, indiferencia, ignorancia, la necesidad de pensar creativamente e imaginativamente y la necesidad de trabajar juntos para conservar nuestro entorno.

Para aprender a querer lo que tenemos en vez de conseguir qué queremos.

Voz potencial en las cosas al nuestro cercando. Especialmente la abundancia de basura generamos.

Pensar en el término de “Basura como Tesoro“.

juliol 31, 2015 In

Mireia Tramunt

La meva producció artística fins al moment ha estat de caràcter molt divers quant a mitjans i disciplines artístiques, intentant experimentar amb diferents temes i recursos. Em considero multidisciplinari en el sentit que no em tanco a una única forma de llenguatge artístic, però si que, observant els meus treballs, es pot veure que la pintura i la fotografia han estat els dos pilars que en major mesura, m’han anat guiant quant a la realització de projectes.

L’ús de la fotografia se’m fa imprescindible a l’hora d’explicar o expressar una idea, s’ha convertit en un mitjà que mai desenganxo de mi i al que recorro constantment. Amb prou feines tinc projectes tancats o presentats mostrant obra fotogràfica, però des de fa molt, per rutina o per afinitat, ha estat la via de treball més intensa. M’interessa sobretot la fotografia analògica i en concret la pel·lícula en blanc i negre, encara que no descarto el color depenent del projecte que es tracti.

Creo en el paisatge com un estat d’ànim, com una cicatriu interna que tots tenim. Cadascun alberga un paisatge concret dins de si mateix, un lloc que ens representa com a espai. Pretenc provocar relacions entre els cossos i espais que fotografio, construir ponts sobre ells, enllaços entre el cos i el paisatge natural.

Les Pedres, que van néixer d’una casualitat, són un dels principals focus d’interès per a mi a l’hora de dibuixar i d’experimentar amb el color. M’interessen les formes impossibles de la naturalesa i els seus elements, la complexitat de la geometria, el rocós, el *mireral, el tàctil, el compacte i alhora fràgil. Aquestes peces formen part d’una sèrie que segueix creixent i que ha anat evolucionant amb el temps, mantenint-se com al principi sobre paper i suports com a fusta o cartolina, i traslladant-ho finalment, a formats majors, mitjançant pintura mural o grans empaperats per les parets de la ciutat.

www.mireiatramunt.com

juliol 31, 2015 In

Omar Castañeda

Omar Castañeda és un artista multidisciplinari colombià que treballa sobretot en el mitjà de l’escultura, obres sobre paper i assemblis. El tema central de tota la seva obra és el menjar. Castañeda admet que està completament obsessionat i inspirat pels aliments. El seu procés s’inicia mitjançant la canalització, pensant, planejant i fantasiant sobre el menjar i després meticulosament traduir això en una obra d’art. L’obra de Castañeda podria comparar-se amb una experiència visual d’indulgència, però en una inspecció més propera, ell presenta metàfores comestibles esquitxades amb fortes referències culturals en forma d’obres de textura en paper i escultura.
La instal·lació “Si després d’allò la gent no vol veure que tot és un muntatge comercial, és que la gent és idiota II”. És una critica/denúncia de com l’estat natural de l’ésser humà pot ser comercialitzat i explotat per bandes criminals però també pel sistema capitalista en què vivim, el negoci del gana.

juliol 31, 2015 In

Grip Face

Des d’un interès explícit per la il·lustració dels anys trenta i quaranta, passant pel grafisme dels vuitanta i arribant a l’escriptura pixação, Grip Face és un gran admirador de productes culturals i personalitats artístiques sorgits al marge de certs corrents preponderants.

Sol aparèixer en públic sota una màscara que no dubta a llevar-se en la proximitat personal i professional. I encara que sigui i es consideri artista, necessitats i inclinacions li han portat a exercir eventualment de comissari, editor o organitzador d’esdeveniments culturals.

Amb el dibuix i el text com a eines bàsiques, Grip Face treballa sobre qualitats i formats diferents de papers, reproduint en ocasions les seves imatges sobre teixits. Els seus quaderns personals són exquisidament intimistes i preciosistes.

Els estrets vincles contrets amb la pintura mural, l’art urbà i la seva experimentació constant amb les tipografies i tècniques gràfiques com la serigrafia, fan d’ell un artista que combina de manera inquietant una factura certament tradicional i colorista amb uns continguts figuratius de cort visceral i subversiu. Una sort de surrealisme quotidià en el qual l’aparença ingènua d’uns personatges xoca amb la duresa del seu propi context social.

I és en intervencions de petit i gran format a l’espai públic on expandeix aquesta particular iconografia, combinant pintures i papers que reclamen el seu propi lloc a la ciutat.

Jordi Pallarès,

2013

juliol 7, 2015 In

Julià Panadès

STREET ALTAR
Street Altar és un projecte site-specific desenvolupat per Julià Panadès expressament per ARTNIT 2015. Un projecte que reflecteix clarament el seu humor i el seu interès per jugar amb els límits i amb la credulitat de l’espectador, amb el paral·lelisme que existeix entre art contemporani i espiritualitat, i com la relació amb el públic de vegades és qüestió de fe. Hi ha creients i detractors. Déus i tòtems. I existeixen llocs d’adoració: museus, galeries, esglésies, altars, etc. Un projecte on Panadès ha buscat una formalització en la qual introduir materials oposats, característics del carrer, i contraposar-los a la sacralitat de les imatges de tòtems d’antigues cultures peruanes com l’Asteca o la Mochica. Dues societats precolombines amb una intensa vida cerimonial i que presenten un ampli conjunt de representacions sexuals i de rituals sobre el sacrifici i ofrenes d’animals en contextos funeraris. Els seus rituals tenien com a objectiu principal propiciar la continuïtat dels cicles productius, assegurar que al món interior la mare terra, la *Pachamama, seguís sent fèrtil, i en aquest món, éssers humans i animals continuessin reproduint-se gràcies al fet que la terra seguia produint allò necessari per viure.

juny 25, 2015 In

Diana Larrea

Diana Larrea (Madrid, 1972) és una artista visual espanyola que en els seus treballs utilitza diverses disciplines plàstiques, com la instal·lació, el vídeo, la fotografia o el dibuix. És coneguda, sobretot, per les intervencions i performances que ha realitzat en espais públics. Amb les seves propostes d’art públic, l’artista sempre ha dirigit el seu interès cap a la mirada del ciutadà comú, per provocar lleus interrupcions en la nostra vida quotidiana. Amb això, tracta de incentivar el fer-se preguntes vinculades a l’ocupació de l’espai públic i la intrusió de certs desordenis i la nostra realitat diària.

Entre els seus guardons més destacats es troben la Beca Fundació Marcelino Botí, el Premi Vida 6.0 de la Fundació Telefònica, o el Premi de Creació Artística de la Comunitat de Madrid. Les seves obres estan presents en algunes col·leccions rellevants com la Biblioteca Nacional (Madrid), la Col·lecció Caja Madrid, el Consell Superior d’Esports (Ministeri d’Educació i Ciència), el MACUF (Museu d’Art Contemporani UNIÓN FENOSA de la Corunya), o el Ino-cho Paper Museum en Kochi-ken (Japó).