agost 11, 2015
In
juliol 31, 2015
In
Núria Llompart
“Ya de niño me había gustado contemplar las extrañas formas de la Naturaleza, pero no como un observador que investiga, sino abandonándome a su peculiar encanto, a su profundo lenguaje complicado. (…)
Vemos temblar y disolverse las fronteras entre nosotros y la Naturaleza, y conocemos un nuevo estado de ánimo en el que no sabemos ya si las imágenes reflejadas en nuestra retina proceden de impresiones exteriores o interiores. Ninguna otra práctica nos descubre tan fácil y sencillamente como ésta hasta qué punto somos también nosotros creadores y cómo nuestra alma participar siempre en la continua creación del Mundo. (…)”
(Demian, Hermann Hesse)
juliol 31, 2015
In
Mireia Tramunt
La meva producció artística fins al moment ha estat de caràcter molt divers quant a mitjans i disciplines artístiques, intentant experimentar amb diferents temes i recursos. Em considero multidisciplinari en el sentit que no em tanco a una única forma de llenguatge artístic, però si que, observant els meus treballs, es pot veure que la pintura i la fotografia han estat els dos pilars que en major mesura, m’han anat guiant quant a la realització de projectes.
L’ús de la fotografia se’m fa imprescindible a l’hora d’explicar o expressar una idea, s’ha convertit en un mitjà que mai desenganxo de mi i al que recorro constantment. Amb prou feines tinc projectes tancats o presentats mostrant obra fotogràfica, però des de fa molt, per rutina o per afinitat, ha estat la via de treball més intensa. M’interessa sobretot la fotografia analògica i en concret la pel·lícula en blanc i negre, encara que no descarto el color depenent del projecte que es tracti.
Creo en el paisatge com un estat d’ànim, com una cicatriu interna que tots tenim. Cadascun alberga un paisatge concret dins de si mateix, un lloc que ens representa com a espai. Pretenc provocar relacions entre els cossos i espais que fotografio, construir ponts sobre ells, enllaços entre el cos i el paisatge natural.
Les Pedres, que van néixer d’una casualitat, són un dels principals focus d’interès per a mi a l’hora de dibuixar i d’experimentar amb el color. M’interessen les formes impossibles de la naturalesa i els seus elements, la complexitat de la geometria, el rocós, el *mireral, el tàctil, el compacte i alhora fràgil. Aquestes peces formen part d’una sèrie que segueix creixent i que ha anat evolucionant amb el temps, mantenint-se com al principi sobre paper i suports com a fusta o cartolina, i traslladant-ho finalment, a formats majors, mitjançant pintura mural o grans empaperats per les parets de la ciutat.
juliol 31, 2015
In
Montero-Salguero
“Laura *Salguero és una artista el treball de la qual es desenvolupa entre l’observació i la dissecció de l’ésser humà, estudiant, com *entomólogo, l’origen mateix *delas passions i comportaments més primaris i irracionals. La cara oculta del nostre pensament, on l’individu deixa a un costat la convenció per lliurar-se a la passió i al furor *preternatural.
Se situa en la mateixa pulsió històrica que va propiciar l’aparició dels gabinets de curiositats, però tractant de traslladar aquesta curiositat al món contemporani.
L’objectiu que persegueix a través de la creació de les seves col·leccions de “objectes meravellosos” és, en la limiti entre la realitat i el *quimérico, tractar de
*reencantar el món, aprofundint en un pensament mític col·lectiu. Tots aquests monstres que mirem amb ànsia *escópica són nostra una altra cara,
el nostre altre jo, l’Altre enfront del que sempre ens posicionem per autodefinir-nos. Són l’abjecte, el sinistre i l’irracional que som i que ens neguem ser per sobreviure’ns.”
Lucía Montero (Salamanca, 1988) és artista visual amb seu a Londres. Llicenciada en Belles arts i amb formació en música clásica, després d’estudiar a Salamanca, Kassel i València es muda a Anglaterra per treballar amb la companyia independent NOMAD, professionalitzant-se en producció d’art i, concretament, en la realització de projectes col·laboratius i instal·lacions site-specific. Des de llavors, ha col·laborat en diferents projectes com Phytology, projecte d’acció i investigació que uneix ciència i art, The Memory of W T Stead, instal·lació i performance immersiva dels artistes suecs Lundahl i Seitl o The School of the Imagination, película documental basada en la pràctica de l’artista britànic Marcus Coates.
El seu treball ha estat mostrat en festivals com The Day of the Dead Festival 2014, femCode , Festival ACARONA, INCUBAR-TE o AnaDoma Fest.
Amb motiu de ARTNIT Campos 2015 presenten la instal·lació Entorn de Upper Down, composta per una obra escultòrica de Laura Salguero i una sèrie fotogràfica que Lucía Montero ha reconstruït des del seu arxiu personal de material oposat centrada en la idea de la mort i la seva relació amb paisatges quotidians.
Website:
juliol 7, 2015
In
M Consuelo Alcaide
BACK TO HOME
És un treball que està en procés i que vaig començar al desembre de 2014. Com a molts altres joves he hagut de tornar a la llar familiar, i he aprofitat aquesta situació com a reconciliació a la pèrdua que actualment vivim molts. Diuen que les petites coses en el fons són les més importants en la vida. No per coses en si (que també) si no pel que representen; companyia, benestar, bellesa… de totes maneres, algunes coses grans són importants també. Potser no sigui qüestió de dimensions… sinó de percepcions i el de petit sigui simplement metafòric. Per això parlo de la meva llar, de la meva família… de la seva llum, que sempre m’ha inspirat, donant-me pau, calmant-me… M’agrada congelar moments de la meva vida, de les nostres vides, que transcendeixin en el temps i aconsegueixin traslladar aquesta sensació viscuda d’un determinat instant al moment en el qual les tornem a contemplar. Est és un petit homenatge a la meva llar, a la meva família, als seus sentiments amagats i al que m’inspira d’ell; però alhora, també parlo d’una necessitat vital. La de sortir, descobrir, créixer… viure. I encara que el camí pinti llarg, complicat i àrid, amb un futur incert, cal tenir fe, sobretot en un mateix.
juliol 7, 2015
In
Llorenç Ugas Dubreuil
Llorenç Ugas Dubreuil ha creado un archivo personal formado por 294 fotografías de diversa índole y procedencia. Se trata de imágenes -de su archivo familiar, de obras suyas, de obras de otros artistas…- que tienen algún significado o valor particular para él, de tal manera que el conjunto constituye su archivo personal de la memoria.
¿Se puede transferir la memoria personal? A partir de estudios psicológicos que analizan como el cerebro gestiona los estímulos recibidos, el artista hace un experimento e invita al espectador a encontrar puntos en común entre sendos archivos personales de recuerdos: las mismas fotografías que conforman la obra. Si el espectador encuentra en alguna de estas imágenes alguna vinculación con su propio mapa mental de recuerdos se la podrá llevar: empieza el proceso de dispersión.
Se trata de una obra, bajo el aspecto de instalación, eminentemente conceptual, con múltiples capas de lectura, como el paso de lo privado a lo público y viceversa, la concreción física de estímulos mentales y emocionales, el impulso humano de coleccionar y, en última instancia, el acto de compartir lo intangible a través de su materialización física que supone todo acto creativo.
Bel Maria Galmés Burguera
juliol 7, 2015
In
Prado Rivero
“El nostre cos és l’eina que tenim per comunicar-nos amb el món que ens envolta, en ell s’inscriu la nostra herència biològica i la nostra història personal. Independentment que ho pretenguem o no, des d’ell emetem senyals constants, llançant un missatge a la resta dels nostres congèneres, encara que aquest sigui en forma de màscara.
El cos és un element en constant metamorfosi, ja no solament pel cicle de la vida, l’envelliment, si no pels constants canvis als quals es veu sotmès, ja sigui per accidents, per imposició o per voluntat pròpia. Pràctiques com els tatuatges, perforacions, escarificacions, cirurgia estètica o canvis no permanents com el maquillatge, són depenents directes de la cultura, el context històric i el règim de domini vigent.
En aquest àmbit he volgut focalitzar el meu treball, incidir d’una manera particular en els estigmes del cos: la cicatriu.
Així doncs, inspirant-me en marques com el tatuatge i l’escarificació, he pres en l’acció de cosir, el paper de *tatuadora, remeiera o xaman encarregat de l’escarificació.”
juliol 7, 2015
In
Pato Conde
Sóc Patricio Conde, encara que tothom em diu “Pato”. Porto treballant i inventant històries en fotografia des de finals del segle passat.
Últimament estic experimentant amb nous formats digitals per analitzar el resultat de la contemporaneïtat de la imatge. M’atreu molt la idea de la velocitat amb la qual es comparteix amb tothom i la baixa qualitat que es necessita per ser cada ser cada vegada més ràpid.
Un altre dels atractius és la quantitat d’informació personal que arriben a contenir els arxius que movem, i és per això que per a aquest nou projecte vaig decidir treballar amb imatges digitals fetes amb diversos formats i modificades a través del codi que les formen.
El digital abandona el procés químic i la imatge es transforma en un arxiu de codi hexadecimal interpretat per un programa perquè nosaltres el puguem veure de la millor manera possible. Un mètode que és allunyat del que és la fotografia tradicional.
El resultat parteix de modificar el codi de cada imatge amb les meves dades personals. Una espècie d’ADN digital que si sabem on mirar podem treure dades com el meu nombre de DNI, seguretat social, adreça, número de telèfon…
Una eina ràpida i fàcil per fer tràfic de dades.
juliol 7, 2015
In
Margarito Dela Gueto
Polaroid en vida
Retrospección y recorrido de diferentes capturas realizadas desde el año 2006 hasta los últimos días. El concepto, la idea e historia se introducir a la persona un poquito más a mi persona, a mis ideas, a mis sentimientos…a intentar que puedan llegar a entender un día cualquiera de mi existencia. Un momento determinado por muy insignificante que parezca, si aquel momento está inmortalizado es porque hay algo detrás que me hizo disparar y por este mismo motivo está colgada a la pared y la quiero compartir con la persona que está intentando disfrutar de mi persona en cualquier caso. Se puede ver toda clase de imágenes, sensaciones y estados sin ningún hilo conductor y mezclando años, fechas y momentos. Un conjunto de imágenes que quieren actuar como una única obra, una unificación para hacerlas todas importantes en una sola imagen.
juliol 6, 2015
In
Curro Viera
Amb la seva desbordant creativitat Curro Viera trenca tòpics, evolucionant CANVIAR contínuament et porta per camins íntims i vitals, suggeriments que no ho són, vivències que t’embullen, intimitats que pugnen per alçar el vol, per descobrir-se, intimitats que pots destapar si et permets lliscar-te per la seva obra. A Arte a un click hem volgut que formi part d’E-volució Re-volució. E-voluciona en cadascuna de les seves creacions Re-voluciona amb elles.
Mila Abadia
La mujer es una fuente continua de inspiración, pero más allá de la estética,
La meva obra se centra principalment en el retrat i gairebé exclusivament en el retrat femení. La dona és una font contínua de inspiració, però més enllà de l’estètica, la dona que es retratada és una dona forta, intensa, que té tant que dir en l’obra artística com el propi fotógraf. Sóc un explorador de llocs inusuals, les meves fotografies, senzilles pel que fa a la composició i realització, busquen la complicitat de l’espectador per anar sempre una mica més enllà del que mostra la imatge, per extreure significats ocults, sensacions o idees que poden estar a l’interior d’aquest mateix espectador.
La meva motivació és sempre crear una experiència estètica que reivindiqui l’aspecte interior d’aquestes dones misterioses i fortes, ja sigui per sí mateixes o com a símbol d’alguna cosa transcendent. Rebuig el banal, el superflu, la qual cosa segueix sense reflexió de la moda imperant. El meu ideal és la fotografía clásica, que mai deixi de tenir vigor, ja que és la més sincera i honesta.
- 1
- 2