artnitcampos | Portfolio Categories ESCULTURA
135
archive,tax-portfolio_category,term-escultura-ca,term-135,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-1.8,vertical_menu_enabled, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,wpb-js-composer js-comp-ver-4.3.5,vc_responsive

Eder Santos

 

El brasileño videomaker Eder Santos crea trabajos vibrantes, poéticas que fusionan el personal, el cultural y aquello tecnológico para reinterpretar motivos que son centrados con el Brasil africano, indígenas y patrimonio europeo. Evocando los ritmos y texturas de memoria e historia, habilitados una lengua visual de alto-final y bajo-tecnologías de final, de mediados de comunicación digitales a Super-8 película.

Como artista brasileño, Santos es profundamente consciente de la relación socioeconómica de mediados de comunicación tecnológicos y su representación cultural: “nunca he perdido de vista el hecho que estoy utilizando una tecnología bastante extranjera en mi ciudad y país — hay un vacío en la relación entre los aspectos sociales y los tecnológicos. En consecuencia, yo siempre intento utilizar nuestros elementos culturales propios.”

 

Juan Carlos Fort

 

“Tria la vida.

Tria una ocupació.

Tria una carrera.

Tria una família.

Tria un televisor gran que te cagues.

Tria rentadores, cotxes, equips de compact-disc i un obridor elèctric.

Tria la salut: colesterol baix i assegurances dentals.

Tria pagar hipoteques a interès fix.

Tria un pis pilot. Tria als teus amics.

Tria roba esportiva i maletes a joc.

Tria pagar a terminis uns vestits en una àmplia gamma de putos gemecs.

Tria el bricolatge, i preguntar-te qui cony ets els diumenges al matí.

Tria asseure’t en el sofà i veure *teleconcursos que esmussen la ment i exploten l’esperit, mentre plenes la teva boca de puta menjada escombraries.

Tria podrir-te de vell cagant-te i pixant-te damunt en un asil, sent una càrrega per als joves a qui has engendrat per reemplaçar-te.

Però, per què anava jo a voler fer alguna cosa així? Jo vaig triar no triar …Jo vaig triar una altra cosa.”

 

Renton- transpotting speech

Kiln

 

A REVEURE, ÉS BOCÍ i BUC ESTUDI

presenten:

KILN

“Peces i obres d’art fetes en ceràmica, creades per emocionar”

Kiln-shop és una plataforma i tenda online formada per artistes, dissenyadors i ceramistes que neix a l’octubre de 2014, tots ells amb un punt en comú: el seu amor per la ceràmica com a suport i mitjà d’expressió. Actualment hi ha més de 23 autors en kiln-shop: http://kiln-shop.es/los-autores/

Són peces creades a mà, amb temps i dedicació, entre les quals es poden trobar obres d’art, objectes decoratius i objectes utilitaris. Són especials pel seu procés d’elaboració, estan fetes amb el cor, i amb la idea sempre que transmetin emoció al que les veu i les gaudeix. L’ànima de cada autor es queda reflectit en la seva obra.

El nom del col·lectiu no és aleatori. “Kiln” és la traducció específica de l’anglès de “forn ceràmic”. I és que en el “forn” és on comença tot.

“Kiln-shop dorm” en el taller de ceràmica de l’artista i ceramista María d’Andrés, un lloc que s’ha convertit en punt d’intersecció d’artistes, il·lustradors, dissenyadors i creatius, amb la ceràmica com a material essencial de la seva obra.

Del treball de tots ells sorgeix el concepte “ceramics & design”, objectes fets en ceràmica amb personalitat pròpia, creats per emocionar i amb l’encant de les peces fetes a mà. És per això que cada peça que es “cou” en kiln és única pel seu disseny, qualitat, funcionalitat i peculiaritat artística.

Obre la porta de kiln, entra, explora, descobreix i deixa’t sorprendre.

Lluent

“inframundo project”
Intento mostrar la parte más oscura de la mitología griega. Como el mito de Cronos, que devora sus hijos porque no acaben con su reinado así cómo él hizo con su padre, o el mito de Icaro, su ambición acaba en un final tragic. El que desemboca, en cualquier caso, a pagar el peaje del barquero, Caronte, que por un módico precio los atravesará hacia la vida eterna.

Montero-Salguero

“Laura *Salguero és una artista el treball de la qual es desenvolupa entre l’observació i la dissecció de l’ésser humà, estudiant, com *entomólogo, l’origen mateix *delas passions i comportaments més primaris i irracionals. La cara oculta del nostre pensament, on l’individu deixa a un costat la convenció per lliurar-se a la passió i al furor *preternatural.

Se situa en la mateixa pulsió històrica que va propiciar l’aparició dels gabinets de curiositats, però tractant de traslladar aquesta curiositat al món contemporani.

L’objectiu que persegueix a través de la creació de les seves col·leccions de “objectes meravellosos” és, en la limiti entre la realitat i el *quimérico, tractar de

*reencantar el món, aprofundint en un pensament mític col·lectiu. Tots aquests monstres que mirem amb ànsia *escópica són nostra una altra cara,

el nostre altre jo, l’Altre enfront del que sempre ens posicionem per autodefinir-nos. Són l’abjecte, el sinistre i l’irracional que som i que ens neguem ser per sobreviure’ns.”

Lucía Montero (Salamanca, 1988) és artista visual amb seu a Londres. Llicenciada en Belles arts i amb formació en música clásica, després d’estudiar a Salamanca, Kassel i València es muda a Anglaterra per treballar amb la companyia independent NOMAD, professionalitzant-se en producció d’art i, concretament, en la realització de projectes col·laboratius i instal·lacions site-specific. Des de llavors, ha col·laborat en diferents projectes com Phytology, projecte d’acció i investigació que uneix ciència i art, The Memory of W T Stead, instal·lació i performance immersiva dels artistes suecs Lundahl i Seitl o The School of the Imagination, película documental basada en la pràctica de l’artista britànic Marcus Coates.

El seu treball ha estat mostrat en festivals com The Day of the Dead Festival 2014, femCode , Festival ACARONA, INCUBAR-TE o AnaDoma Fest.

Amb motiu de ARTNIT Campos 2015 presenten la instal·lació Entorn de Upper Down, composta per una obra escultòrica de Laura Salguero i una sèrie fotogràfica que Lucía Montero ha reconstruït des del seu arxiu personal de material oposat centrada en la idea de la mort i la seva relació amb paisatges quotidians.

 

Website:

www.laurasalguero.com

www.luciamontero.com

Alberto Negredo

 

Albert Negredo realitza treballs vinculats a malalties, síndromes, o malestars de l’ésser humà. El seu interès gira entorn a 3 posicions, la del malalt en el seu mitjà, temporal, perpetu o finit, la del metge o especialista, i la social.
Per a la present edició de AN15, presenta un pitet brodat amb el nom d’un antipsicòtic caracteritzat per la sedació i l’excés de salivació, el Leponex, ideal per a esquizofrènics que no tenen suficient amb altres fàrmacs, i esquizofrènics que amb altres fàrmacs tenen efectes extrapiramidals. El Leponex, és medicació definitiva, després d’altres pal·liatius que no esmenaven la malaltia, l’estabilitat es troba amb Leponex. No obstant això, cal alertar sobre la seva toxicitat, per a això es fa un control rutinari de sang una vegada al mes, en aquest sentit, la història del Leponex, a causa de la seva longevitat és com menys especial, en un passat, ho anaven a retirar a causa de la defunció de albins que seguien aquest tractament, però la unió de psiquiatres, va poder amb el fet, i des de llavors es comercialitza sense interrupció alguna.

David Campaner

 

Les peces que es presenten estan realitzades sobre plats de pisa procedents d’antigues fàbriques espanyoles. En els quals s’ha intervingut amb pintura ceràmica i s’ha realitzat una cocció posterior. Cada peça és única, ja sigui tant per la seva intervenció que es realitza directament sense utilitzar plantilles o altres tècniques actuals, com pel seu suport. Doncs estan realitzats sobre plats on es busca la pròpia textura de la ceràmica simplement basada en el seu ús. Així el craquelat que apareix en moltes d’elles és el propi de l’ús d’aquesta peça així com els cops, esquerdes… que s’uneixen al significat artístic de la peça.

Aquestes peces formen part del meu últim projecte artístic ja que en etapes posteriors treballava amb el concepte d’HOTEL com a espai utòpic en el qual descansar de l’exterior. Amb aquesta idea he anat treballant en les últimes exposicions realitzant un joc entre l’espectador i l’obra artística per aconseguir dissipar les línies entre la realitat i el necessari. A poc a poc aquesta idea ha anat evolucionant i les residències en aquest espai han sortit a l’exterior. És a dir, objectes propis d’aquells hostes surten a la llum per donar a conèixer el seu trànsit en aquestes estades. Així, en una primera fase, una cadira era l’objecte que es customitzava, en aquesta segona fase recorro a un element quotidià: un plat. Uns plats que expliquen històries idíl·liques de possibles famílies o éssers que desitjaven viure una “Sweet life”

Aitor Gonzalez

 

Aitor Gonzalez empra elements oposats en la seva pràctica. Això neix d’un intent per “desmonumentalitzar” l’escultura, les obres no són més que un testimoni biogràfic dels elements que les componen. Un testimoniatge articulat simultàniament, com en un doble moviment, cap al passat i cap al futur. Així, per la seva pròpia naturalesa, els elements constructius d’aquests treballs no poden evitar “parlar” de la seva vida passada, de la seva trajectòria útil en l’entorn domèstic. No obstant això, la inscripció d’aquests mateixos elements en el si d’un treball artístic que implica la seva redefinició, una escissió que els emplaça en una vida futura com a objectes culturals.

En la majoria de les ocasions el suport de les obres en el sòl és molt escassa; tant que en ocasions són incapaces de sostenir-se per si mateixes, per la qual cosa la seva existència depèn per complet del suport que els presten els murs. D’aquesta forma, les composicions es despleguen en tota la seva fragilitat davant l’ull interpretador, que exerceix sobre elles una forma d’agressió tan invisible com a extrema.

Aitor González (1994) resideix i treballa actualment a València, ha realitzat estudis a la Universitat Politècnica de València i a la Universitat de Leeds (Regne Unit) .La seva obra ha estat exposada en diferents espais a València,Madrid i Leeds.

Aitorgonzalez.es // holaitor@gmail.com